Alumnes d’un curs d’estiu de l’UJI construeixen murs de pedra en sec a Vilafranca
Foto… (TENA: AQUEST HOME ÉS ARSENIO QUE TREBALLAVA, DE MANYÀ, PER A L’AJUNTAMENT. MARTINEZ: EM RECORDA A MON PARE QUE TAMBÉ FEIA PARETS DE PEDRA)
______________________________________________________________________________
Emilio M. Obiol Menero | Departamento De Geografía Universitat De València 29.09.2017.
(TENA… EMILI ES AMIC MEU. ENS CONEIXEM DE FA TANS ANYS QUE, NI RECORDE. DE TOTA LA VIDA. HEM COL.LABORAT EN MOLTS PROJECTES)
Paisajes de la piedra en seco: el páramo de Vilafranca
Paisatges de la pedra en sec: l'erm de Vilafranca
'La nota característica del territori casolà rau en la pedra. Però no "in puris naturalibus', sinó en la pedra seca que l´home canvia de lloc i funció amb una mínima manipulació, sense més additaments. La pedra natural, humanitzada només inicialment, com a component identitari d´un paisatge humanitzat'. Evolució urbana d´un poble industrial. Josep Monferrer i Guardiola (1997) .
(TENA… JOSEP ÉS EL MEU AMIC LLETRAFERIT QUE TREBALLAVA EN LA CAIXA. A EN JOSEP JA LI DEVEM AGRAIMENT PER LA INFORMACIO QUE ENS VA APORTAR SOBRE EL CAMPANAR).
El paisatge de la pedra en sec ordenada és intrínsec a la geografia del montaraz nord-oest valencià, una geografia de caminar, veure i conéixer. Esta interessantíssima i original manifestació cultural, és l'expressió de formes de vida anteriors, ...
El paisatge de la pedra en sec ordenada és intrínsec a la geografia del montaraz nord-oest valencià, una geografia de caminar, veure i conéixer. Esta interessantíssima i original manifestació cultural, és l'expressió de formes de vida anteriors, ...
(TENA… JO JA NO HE CONEGUT CAP PASTOR, NI PASTORA, QUE UTILITZARA LES CASETES DE PEDRA) ,
... marcades per la climatologia i l'orografia d'estes terres dels Ports, fredes, ...
(TENA… HE CONEGUT FINS 16 BAIX CERO… PELAVA. FINS I TOT ES VAN GELAR ELS ORINALS DE BAIX EL LLIT) ,
... hostils i muntanyenques que per a Vázquez Montalbán ...
(TENA… AMB MANOLO COINCIDIA EN CASA D.UN AMIC COMU A ZORITA. AQUEST TENIA UNA BODEGA MOLT ANTIGA. FEIA MOLT BONS VINS)
...més que una comarca eren tota una dimensió. La necessitat de sòl agrícola va fer que durant segles s'extragueren grans quantitats de pedres que es deixaven en les proximitats del terreny transformat, buscant al mateix temps alguna utilitat .
(GALLARDO... DE INTELIGENTES ES APROVECHAR LO QUE TENEMOS A NUESTRO ALCANCE).
Amb les pedres, l'enginy i les mans es van alçar en a penes 100 Km² que aconsegueix el terme de Vilafranca, més de 1000 Km lineals i discontinus de parets, realment una muralla
Amb les pedres, l'enginy i les mans es van alçar en a penes 100 Km² que aconsegueix el terme de Vilafranca, més de 1000 Km lineals i discontinus de parets, realment una muralla
(ARRIBARIEM FINS A LISBOA SI ELS FIQUEM EN FILA)
..., i més de 1500 casetes de pastor
(TENA… CREC QUE EREN SOBRE TRES MIL)
... (entre 15 i 20.000 en tota la regió), a més de tot un complex patrimoni d'arquitectura rural popular (bancals, murs, azagadores ...(DIVISIONS DE PROPIETATS DE LES FINQUES) i .senda, paso, vereda, sendero, camino... , descansaderos ...
(CHUMILLAS… DEBE SER ALGUN TIPO DE BANCO. PORQUE PARA DESCANSAR SOLEMOS SENTARNOS O TUMBARNOS)
... barraques, aljubs, caletxes, basses) que van transformar el paisatge d'una manera colossal, sàvia i respectuosa amb el medi ambient
(HI HAURIEN D.APENDRE ELS QUE EXTRAUEN TORBA)
especialment en els últims 300 anys, convertint-ho en un singular museu viu d'integració agropecuària. La pedra ocupa tot el paisatge
(TENA… A VILAFRANCA NO HI HA UN RACO SENSE PEDRA. LA PEDRA NO ES DEU),
... és ubiqua a un paisatge humanitzat i harmònic, on es acudeix a un bocage valencià de terres envoltades (vegas: horts, tancades: cereals, serrades: pastures), que en la majoria dels casos protegien i servien propietats, bestiars i a les millors terres (TENA… ELS MEUS PARES TENIEN UNA FINQUETA TANCADA AMB PARETS I RIBASSOS. DE VES EN QUAN ANAVEM A FER TORRADES I MATANCES DE SET O UIT CERDOS AMB LA FAMILIA I ELS AMICS. NO FEEM PERNILS ENS ELS MENJAVEM QUASI SENCERS I AMB LA RESTA FEEM LLONGANICES I XORISSOS. ENS AJUNTAVEM MES DE MIL PERSONES).
La pedra seca de Vilafranca i entorn, la seua segona pell, va ser catalogada en 2011 per la Generalitat com un dels 40 paisatges de major interés i rellevància regional, atenent la seua representativitat, alts valors, bon estat de conservació (integritat, autenticitat), elevada estima social i singularitat. Repartida per moltes geografies, mediterrànies o no, i coneguda des de mil·lennis, la tècnica i paisatge de la pedra en sec al País Valencià remet a Vilafranca, un territori apoteósicamente empedrat.
La pedra seca de Vilafranca i entorn, la seua segona pell, va ser catalogada en 2011 per la Generalitat com un dels 40 paisatges de major interés i rellevància regional, atenent la seua representativitat, alts valors, bon estat de conservació (integritat, autenticitat), elevada estima social i singularitat. Repartida per moltes geografies, mediterrànies o no, i coneguda des de mil·lennis, la tècnica i paisatge de la pedra en sec al País Valencià remet a Vilafranca, un territori apoteósicamente empedrat.
(TENA… ESTIC TOTALMENT D.ACORD. M.AGRADA EL PARAGRAF. JA NO ESTAVA A L.ALCALDIA PERÒ, SÍ COM A REGIDOR).
Allí el seu predomini és tal que sorprén la visió de tanta quantitat i qualitat de construccions conformadores d'un paisatge dissenyat amb pedres i resultat del treball de moltes generacions de pastors, agricultors i masovers, com també de paredadors, margenadors i barracaires experimentats ...
Allí el seu predomini és tal que sorprén la visió de tanta quantitat i qualitat de construccions conformadores d'un paisatge dissenyat amb pedres i resultat del treball de moltes generacions de pastors, agricultors i masovers, com també de paredadors, margenadors i barracaires experimentats ...
(TENA… ELS BARRACAIRES FEIEN LES CASETES I LES PARETS DE PEDRA ).
"Parapaisajeando" a Josep Pla a Cadaqués (1947): per tal de viure ací degueren crear un paisatge absolutament artificial, convertir una geologia informe, estèril, caòtica, en un jardí de pedra.
(TENA… TIDRAN QUE VORE AMB ELS JARDINS DE PEDRES JAPONESSOS?).
La geografia física: incomoditat, silenci i frontera
La geografia física: incomoditat, silenci i frontera
(TENA… ARA TROBE LLUNY A VILAFRANCA. M.AGRADARIA TENIR.LA MES A PROP).
En efecte, estem en un territori que Cavanilles (1797) veu "sembrat de muntanyes o penyes amb poca terra (TENA… QUANTA RAÓ), dexando bastants planes encara que en un sòl elevat, amb pocs arbres, passa la nova carretera de Mosqueruela a Orpesa per a conduir fustes de construcció" .
(TENA… AQUESTA INDUSTRIA ENCARA ES IMPORTANT. DARRERE DE LA MARIE CLAIRE, ES LA MES GRAN. TREBALLEN UNES 30 PERSONES).
Les altituds de la vila (1125 m), en l'altiplà, i del seu entorn cardinal (Arrielo, 1316 m, Picaio, 1304 m, Mola del Vilar, 1250 m, Tossal dels Montllats 1655 m -el tercer cim del País Valencià-) ...
(TENA… HE PUJAT A TOTS I AL MES ALT PUJAVA A FER ROVELLONS),
... remarquen el caràcter serrà i escabrós propi dels contraforts orientals ibèrics, litológicamente calcaris i amb estratificacions horitzontals i tabulars, de les quals procedeix el
situat en una gran plataforma d'altitud mitjana superior als 1100 m que descendeix suaument fins la Cañada d’ Ares.
L'adversitat del relleu es trasllada a una climatologia inclement que presenta, en el paisatge viscut, només dos estacions ...
situat en una gran plataforma d'altitud mitjana superior als 1100 m que descendeix suaument fins la Cañada d’ Ares.
L'adversitat del relleu es trasllada a una climatologia inclement que presenta, en el paisatge viscut, només dos estacions ...
(TENA… EMILI, TU NO CONEIXES LA TARDOR DE VILAFRANCA. ES MOLT BONICA. DE VILAFRANCA A LA IGLESUELA HI HA UN BOSC PRECIOS CREC QUE D.AURONS)
... amb les seues respectives fenologies biòtiques: un hivern llarg i molt dur -en el veí Castellfort està registrada la temperatura mínima històrica del País Valencià (-22 ºC en 2-II-1954) i una primavera curta.
(TENA… A L.AGOST DORMINT AMB MANTA).
El resultat: una minsa aptitud agronómica del sòl en el qual l'agricultura és poc més que una conjectura i on el sòl és en un 80% forestal, la mitat d'ell boscós com ja observava Cavanilles (1797) "hi ha en estes muntanyes dilatades pinedes, la fusta de les quals s'aprofita per a construir bucs de la marina reial” (PI NEGRE I PI ROIG).
_________________________________________
Com queda tanta porció inculta, es crien molts bestiars, és laudable esta indústria propietat dels mes rics que s'oposen a trencar erms pretextan que són terres inútils, augmenten el número de pastors i tenen més llana, cries, hisenda i despotisme. Fan passar la vara d'Alcalde pels seus afectes o dependents".
Així doncs en este paisatge d'erm on s'eixampla l'ànim els components silvopastoriles són determinants. Els boscos de Vilafranca sorprenen pel seu gran omnipresencia i biodiversitat, destacant l'orla forestal oest des del tossal de Coder fins a la serra Brusca, i especialment Crispeta (1391 m) un bosc referencial en les estribaciones NE dels Montllats, declarat (2007) Paraje Natural Municipal (149 ha, 2 Microreservas).
Però sobretot és el paisatge ramader (sincretisme o confrontació agropecuària amb models antagònics d'explotació, trashumància, fires, azagadores, lligallo€) el que explica no només el passat, sinó també els pilars del present, sent l'actor principal en l'escenari de la pedra en sec. Ovejas, llanes, pastors i telers durant els s. XV al XVIII i cavalleries i tratantes durant el S. XIX i primers del s XX, juntament amb l'històric esperit mercantil, van assentar les bases de la personalitat del lloc i de la indústria tèxtil actual.
Este altiplà, pedregós, marró i pastoril, va ser el primer paisatge valencià que va atalaiar Jaume I una vegada va creuar el Riu dels Truites i va fundar (1239) la Pobla del Bellestar, l'enclavament primigeni de Vilafranca. Ni aleshores ni ara la frontera amb Aragó va ser una ligne Maginot, abans al contrari, és poc més que una línia administrativa en el mapa invisible de la geografia humana d'una regió en la qual Vilafranca competix amb Mosqueruela i Morella pel lideratge.
En els plets amb la primera va perdre la partida de l'Estrela (1335-1340), una emblemàtica i màgica postal a la vora del riu Montlleó, abans cridada Villar de Viñas, amb impressionants verticalitats de centenars de metres en el lloc. Amb la segona va guanyar la seua independència (1691), que no va amortir certa rivalitat. Si la geografia és una arma per a la guerres, estes afecten el paisatge. En els conflictes més recents Vilafranca va ser isabelina i republicana, sent el Pla de Mossorro (Torre Leandra, Mas de la Carrasca...) escenari d'una decisiva batalla (1875) en la qual el general Doregay va derrotar al carlista Villalaín perdent estos les posicions Centre i Levante recordant la partida de la Creu Grossa esta conflagración. Com també les col·lectivitzacions agràries de la CNT o el maqui de la postguerra va afectar les masies (Mes dels Covatelles€).
La corografia humana. La indústria tèxtil com a repte a l'hostilitat
La industrialització va ser ràpida (1905 Electra Vilafranquina, 1923 Banc de St. Roc€), propiciant, entre altres fàbriques tèxtils (Monfort..) l'empresa que va crear (1907) el tratante C. Aznar. Esta aglutina hui prop de 500 treballadors només en la seua factoria de Vilafranca, factoria que és un altre de les fites edificatorios que contrasten en este paisatge de pedres. Amb alts i baixos (introducció del nylon, competència països subdesenvolupats, inversions especulatives€) produïx hui 75 i 20 milions de parells a l'any respectivament de mitjanes (marques: Eugenia de Montijo en els anys 1960, Marie Claire en 1980€), i mitjons (Búfal, Kler€), sent la més important d'Espanya en el subsector i una de les més grans d'Europa. En el desert industrial de l'interior nord valencià, sorprén esta illa fabril de Vilafranca, coneguda en el ram tèxtil com la Barceloneta, i que és font de treball, prosperitat i rendes per a la comarca.
L'embranzida industrial permet una demografia vigorosa de 2352 habs. (2014), la mateixa que en 1875, i un 36% menys -emigració a Barcelona, Castelló€- que en 1950 quan aconseguix el sostre poblacional. Hui pràcticament tots viuen en la vila, ja que de les 92 masies (masos) existents i disperses, només estan habitades 17. La mobilitat masies/vila sempre ha sigut fluïda (compres, servicis, migració definitiva€). Algunes d'elles fortificades, este poblament de mosaic a partir de "masos de fum, fam i fred", per la rigurositat ambiental on s'emplacen, està lluny de la seua esplendor en el s. XIX quan representaven el 26% de la població. Molts masos són verdaders tranquility maps i quiets lanes.
El paisatge urbà presenta dos parts diferenciades, l'antiga i la nova, com si foren paisatgísticament un poble i una xicoteta ciutat. A l'ES està el casc històric, emplaçat en un escarpe estret i allargat vigilat per les capçaleres del congosto del Barranc de la Fos, sens dubte un land art del lloc. El carrer Major o del Collat i la plaça de L´Església, organitzen l'espai i acullen les majors monumentalitats de mirada gòtica -Ajuntament- i renaixentista -Església de la Magdalena-. El s. XIX va veure créixer la vila extramurs fins a la Plaça d´En Blasco d'Alagón, verdadera frontissa de carreteres i barris amb interessants arquitectures modernistes: clínica del Colom€ La CV-15 és l'eix que dirigix la mirada en el paisatge del nou espai urbà, percebut en ocasions fàcilment com a "ciutat" en observar en l'entrada fites com la Plaça de Bous (1933), la nova (1980) factoria industrial d'Aznar o les urbanitzacions insulses d'habitatges adossades. En l'eixida la mirada contempla altres fàbriques (serradores: Herrero€; faixes artesanes: Escuder€), el santuari del Llosar (s. XVII) -sempre la pedra- i finalment la Pobla del Bellestar, potser la pobla medieval de major interés paisatgístic, a l'una/a l'una que històric i simbòlic per als valencians.
El Museu de la Pedra en Sec (2006), únic al País Valencià i pioner a Espanya, ocupa l'antiga Llotja i té una extensió fora a manera d'Écomusée en les partides dels Virtuts, la Parreta i el Pla de Mossorro que són els llocs resumixen on la pedra en sec explica el paisatge de Vilafranca o potser el paisatge explica la pedra en sec de Vilafranca. Pot ser que la millor unitat ambiental, el millor beautiful landscape dels paisatges de la pedra en sec siga L´Assagador de l´Empriu (Obiol, 1998) entre el Mas de Cabestany i la Pobla del Bellestar, hui el PR-CV-402. En el seu traçat destaquen els cassets de Calces Blaves una construcció de 60 m x 7 m, 870 m3 de volum de pedres i un número d'estes pròxim a les 350.000 unitats que aconseguixen un pes d'1,7 t. L'edificació sorprén per la seua magnitud i originalitat, desprenent càrregues d'enigmes molt connectades a la litolatría. La pretensió del govern regional de declarar el paisatge de la pedra en sec Bé d'Interés Cultural (B.I.C.) pot tindre en este cas un emblema.
Estem davant un paisatge desigual amb forta càrrega de memòria cultural, creat amb instint, saber fer i naturalitat, un museu (lloc de les muses) del folklore (folk=poble; lore=ciència) a l'aire lliure. Si tots els països tenen un genius loci la pedra en sec ajuda a trobar-ho a Vilafranca, o tal vegada siguen el mateix. Un paisatge d'arquitectura popular sense arquitectes presidit pels principis d'adaptació funcional al medi ambient. En les últimes dècades desafortunadament ha sigut agredit per nombrosos, impropis i gegants (110 m) ventiladors per a la generació d'energia eòlica i que han suposat un altíssim impacte visual i acústic marcant un abans i un després en este paisatge. Què bé que estigueren de pas!
________________________________________________________
Com queda tanta porció inculta, es crien molts bestiars, és laudable esta indústria propietat dels mes rics que s'oposen a trencar erms pretextan que són terres inútils, augmenten el número de pastors i tenen més llana, cries, hisenda i despotisme. Fan passar la vara d'Alcalde pels seus afectes o dependents".
Així doncs en este paisatge d'erm on s'eixampla l'ànim els components silvopastoriles són determinants. Els boscos de Vilafranca sorprenen pel seu gran omnipresencia i biodiversitat, destacant l'orla forestal oest des del tossal de Coder fins a la serra Brusca, i especialment Crispeta (1391 m) un bosc referencial en les estribaciones NE dels Montllats, declarat (2007) Paraje Natural Municipal (149 ha, 2 Microreservas).
Però sobretot és el paisatge ramader (sincretisme o confrontació agropecuària amb models antagònics d'explotació, trashumància, fires, azagadores, lligallo€) el que explica no només el passat, sinó també els pilars del present, sent l'actor principal en l'escenari de la pedra en sec. Ovejas, llanes, pastors i telers durant els s. XV al XVIII i cavalleries i tratantes durant el S. XIX i primers del s XX, juntament amb l'històric esperit mercantil, van assentar les bases de la personalitat del lloc i de la indústria tèxtil actual.
Este altiplà, pedregós, marró i pastoril, va ser el primer paisatge valencià que va atalaiar Jaume I una vegada va creuar el Riu dels Truites i va fundar (1239) la Pobla del Bellestar, l'enclavament primigeni de Vilafranca. Ni aleshores ni ara la frontera amb Aragó va ser una ligne Maginot, abans al contrari, és poc més que una línia administrativa en el mapa invisible de la geografia humana d'una regió en la qual Vilafranca competix amb Mosqueruela i Morella pel lideratge.
En els plets amb la primera va perdre la partida de l'Estrela (1335-1340), una emblemàtica i màgica postal a la vora del riu Montlleó, abans cridada Villar de Viñas, amb impressionants verticalitats de centenars de metres en el lloc. Amb la segona va guanyar la seua independència (1691), que no va amortir certa rivalitat. Si la geografia és una arma per a la guerres, estes afecten el paisatge. En els conflictes més recents Vilafranca va ser isabelina i republicana, sent el Pla de Mossorro (Torre Leandra, Mas de la Carrasca...) escenari d'una decisiva batalla (1875) en la qual el general Doregay va derrotar al carlista Villalaín perdent estos les posicions Centre i Levante recordant la partida de la Creu Grossa esta conflagración. Com també les col·lectivitzacions agràries de la CNT o el maqui de la postguerra va afectar les masies (Mes dels Covatelles€).
La corografia humana. La indústria tèxtil com a repte a l'hostilitat
La industrialització va ser ràpida (1905 Electra Vilafranquina, 1923 Banc de St. Roc€), propiciant, entre altres fàbriques tèxtils (Monfort..) l'empresa que va crear (1907) el tratante C. Aznar. Esta aglutina hui prop de 500 treballadors només en la seua factoria de Vilafranca, factoria que és un altre de les fites edificatorios que contrasten en este paisatge de pedres. Amb alts i baixos (introducció del nylon, competència països subdesenvolupats, inversions especulatives€) produïx hui 75 i 20 milions de parells a l'any respectivament de mitjanes (marques: Eugenia de Montijo en els anys 1960, Marie Claire en 1980€), i mitjons (Búfal, Kler€), sent la més important d'Espanya en el subsector i una de les més grans d'Europa. En el desert industrial de l'interior nord valencià, sorprén esta illa fabril de Vilafranca, coneguda en el ram tèxtil com la Barceloneta, i que és font de treball, prosperitat i rendes per a la comarca.
L'embranzida industrial permet una demografia vigorosa de 2352 habs. (2014), la mateixa que en 1875, i un 36% menys -emigració a Barcelona, Castelló€- que en 1950 quan aconseguix el sostre poblacional. Hui pràcticament tots viuen en la vila, ja que de les 92 masies (masos) existents i disperses, només estan habitades 17. La mobilitat masies/vila sempre ha sigut fluïda (compres, servicis, migració definitiva€). Algunes d'elles fortificades, este poblament de mosaic a partir de "masos de fum, fam i fred", per la rigurositat ambiental on s'emplacen, està lluny de la seua esplendor en el s. XIX quan representaven el 26% de la població. Molts masos són verdaders tranquility maps i quiets lanes.
El paisatge urbà presenta dos parts diferenciades, l'antiga i la nova, com si foren paisatgísticament un poble i una xicoteta ciutat. A l'ES està el casc històric, emplaçat en un escarpe estret i allargat vigilat per les capçaleres del congosto del Barranc de la Fos, sens dubte un land art del lloc. El carrer Major o del Collat i la plaça de L´Església, organitzen l'espai i acullen les majors monumentalitats de mirada gòtica -Ajuntament- i renaixentista -Església de la Magdalena-. El s. XIX va veure créixer la vila extramurs fins a la Plaça d´En Blasco d'Alagón, verdadera frontissa de carreteres i barris amb interessants arquitectures modernistes: clínica del Colom€ La CV-15 és l'eix que dirigix la mirada en el paisatge del nou espai urbà, percebut en ocasions fàcilment com a "ciutat" en observar en l'entrada fites com la Plaça de Bous (1933), la nova (1980) factoria industrial d'Aznar o les urbanitzacions insulses d'habitatges adossades. En l'eixida la mirada contempla altres fàbriques (serradores: Herrero€; faixes artesanes: Escuder€), el santuari del Llosar (s. XVII) -sempre la pedra- i finalment la Pobla del Bellestar, potser la pobla medieval de major interés paisatgístic, a l'una/a l'una que històric i simbòlic per als valencians.
El Museu de la Pedra en Sec (2006), únic al País Valencià i pioner a Espanya, ocupa l'antiga Llotja i té una extensió fora a manera d'Écomusée en les partides dels Virtuts, la Parreta i el Pla de Mossorro que són els llocs resumixen on la pedra en sec explica el paisatge de Vilafranca o potser el paisatge explica la pedra en sec de Vilafranca. Pot ser que la millor unitat ambiental, el millor beautiful landscape dels paisatges de la pedra en sec siga L´Assagador de l´Empriu (Obiol, 1998) entre el Mas de Cabestany i la Pobla del Bellestar, hui el PR-CV-402. En el seu traçat destaquen els cassets de Calces Blaves una construcció de 60 m x 7 m, 870 m3 de volum de pedres i un número d'estes pròxim a les 350.000 unitats que aconseguixen un pes d'1,7 t. L'edificació sorprén per la seua magnitud i originalitat, desprenent càrregues d'enigmes molt connectades a la litolatría. La pretensió del govern regional de declarar el paisatge de la pedra en sec Bé d'Interés Cultural (B.I.C.) pot tindre en este cas un emblema.
Estem davant un paisatge desigual amb forta càrrega de memòria cultural, creat amb instint, saber fer i naturalitat, un museu (lloc de les muses) del folklore (folk=poble; lore=ciència) a l'aire lliure. Si tots els països tenen un genius loci la pedra en sec ajuda a trobar-ho a Vilafranca, o tal vegada siguen el mateix. Un paisatge d'arquitectura popular sense arquitectes presidit pels principis d'adaptació funcional al medi ambient. En les últimes dècades desafortunadament ha sigut agredit per nombrosos, impropis i gegants (110 m) ventiladors per a la generació d'energia eòlica i que han suposat un altíssim impacte visual i acústic marcant un abans i un després en este paisatge. Què bé que estigueren de pas!
________________________________________________________
. elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/piedra-seca-arquitectura-milenaria-interior-castellon
. MUSEU VILAFRANCA
. paisajesturisticosvalencianos.com/va/paisajes/lalt-maestrat-paisatges-de-la-pedra-en-sec/
.
. paisajesturisticosvalencianos.com/va/paisajes/lalt-maestrat-paisatges-de-la-pedra-en-sec/
.
- TALL ... 31'40'',,, Visita dels residents de la Residència de la Tercera Edat al Museu de la Pedra en Sec
__________
TV VILAFRANCA pgm 621 del 17 al 23-10-2016 from TV Vilafranca on Vimeo.
- TALL... MINUT 8,,, 10 anys del Museu de la Pedra en Sec
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar